FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que professa la religió de Jesucrist. Els pobles cristians. Les persecucions contra els cristians. Relatiu o pertanyent a Jesucrist, al cristianisme o a qui el professa. La religió cristiana. L'art cristià. Conforme als principis del cristianisme. sant cristià [...]
El verb caure, que en sentit general significa 'moure's pel propi pes amb un moviment de translació de dalt a baix', també té el sentit de 'encertar', 'comprendre' o 'recordar' una cosa. Per exemple:
Em sembla que conec aquella noia, però ara mateix no caic en qui és.
Quan no apareix [...]
Els elements relatius que enllacen una oració subordinada de relatiu amb una de principal poden ser els pronoms que, què, qui i el qual (la qual, els quals, les quals) o els adverbis on, quan i com.
1. S'usen els pronoms relatius tant en les oracions adjectives (per tant, tenen un antecedent [...]
-iva adj 1 relativo -va. 2 relatiu a relativo a. 3 tot el relatiu a (o totes les coses relatives a) todo lo relativo a. adj i m 4 gram relativo -va. [...]
En registres col·loquials, s'utilitza una construcció que consisteix a introduir una oració de relatiu per mitjà del nexe que. Atès que aquest que no duu a terme cap funció sintàctica dins de l'oració de relatiu, aquesta funció l'ha d'exercir un altre element:
1. Generalment, un pronom feble. Per [...]
En les oracions relatives especificatives (o restrictives), quan el pronom relatiu té valor de manera pot tenir com a antecedent tant el nom manera com els adverbis demostratius tal i talment o els adverbis igual o semblantment.
Quan l'antecedent és el mot manera, el pronom relatiu pot adoptar [...]
El relatiu de lloc on es fa servir per indicar tant una localització ('lloc on') com una direcció ('lloc cap a on', per exemple). Es pot usar tot sol o bé amb la preposició a, tot i que en els registres formals és preferible sense preposició.
1. Localització
El president arriba ara a l'edifici [...]
Quan el pronom relatiu té un valor temporal, pot adoptar diverses formes: que, en què, en el qual i quan. La possibilitat de fer servir una forma o una altra dependrà del tipus d'antecedent del relatiu o bé del tipus d'oració de relatiu, si és explicativa o especificativa.
1. Relatiu que, en què [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a un simple particular o a un grup reduït de persones. Aquella propietat privada ha esdevingut un bé públic. Que no depèn de l'ofici públic d'algú. La vida privada d'un governant, d'un príncep. Que es fa a la vista de pocs, no públic. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Adjectiu relatiu que va sempre precedit de l'article definit, la combinació el qual usant-se ordinàriament com a pronom equivalent a que, qui o què. De la coneixença dels seus defalliments neix en l'home humilitat, la qual humilitat... Despengueren 400 euros, la qual suma ha [...]
